Avui permeteu-me parlar d'una sèrie a la qui li auguro un gran futur. Si sou seguidors d'aquest blog sabreu que sóc una gran fan de la sèrie Gilmore Girls, de fet és una de les meves sèrie preferides, i m'encanta la forma d'escriure que té la Amy Sherman-Palladino. Per tant podríeu pensar que no sóc neutral al dir que The Marvelous Mrs. Maisel és una joia, però no és així.
Aquest no és el primer projecte de l'equip Palladino després de Gilmore Girls. El 2012 ja van anunciar que tornarien a la televisió amb una nova sèrie al estil "Gilmore" però barrejat amb dansa. D'aquella idea en va sortir Bunheads, una sèrie no gaire seguida ni per la crítica ni per l'audiència que va ser cancel·lada després de la primera temporada. Potser va ser un gran error tenir les expectatives tant altes però aquesta nova sèrie mai va resultar allò que em van "prometre". Sí, la vaig veure, i sí, crec que és entretinguda, però ja està.
Ara les circumstàncies són molt diferents. A principis d'any ja vaig sentir a parlar d'aquesta sèrie, però com està ambientada als anys 50 ja la vaig descartar (no m'agraden les sèries ambientades). Ara fa uns dies es va celebrar que feia un any del revival de Gilmore Girls a Netflix i us vaig informar de com estava la situació i em vaig assabentar que estrenaven sèrie d'aquí poc. Ja que ho havia llegit vaig decidir donar-li una oportunitat a la sèrie i es que és magnifica. Potser és perquè aquesta vegada la vaig començar a veure creient que no m'agradaria, o potser perquè barreja culebró amb "stand up comedy" m'atrau molt, però de debò que heu de veure The Marvelous Mrs. Maisel.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST EL PRIMER CAPÍTOL DE THE MARVELOUS MRS. MAISIEL COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
La sèrie comença amb la boda de la nostra protagonista, una jove jueva que està a punt de començar la vida ideal a la que aspiràven moltes de les dones americanes dels anys 50 després de casar-se. La coneixem fent el brindis de la seva boda, vestida de núvia, i especialment feliç. Les referències a la cultura jueva són constants durant el capítol i s'inicien amb la broma de la gamba.
Quatre anys més tard la veiem seguint tots els estàndards de les dones casades d'aquella època. La Sra. Maisel té un marit, dos fills, un gran apartament, i un físic excel·lent pel qual treballa cada dia. Pels vespres es dedica a donar suport i a ajudar al seu marit que puja al petit escenari de Gaslight (un bar) a fer monòlegs.
Tot canvia quan ell li diu que marxa de casa i que té una aventura amb la seva secretària, la senyoreta Penny Pen. Midge es veurà destrossada després que tots els ideals amb els que s'ha criat se'n vagin per terra i rebrà un cop baix quan els hi explica la situació als seus pares i no obté cap tipus de suport. Amb aquests ànims i amb una ampolla de vi la dona es presentarà al bar on van cada vespre i pujarà al escenari per explicar les seves penes.
Midge deixarà anar un monòleg improvisat on podrem notar que el personatge és intel·ligent, audaç, divertida, creativa i molt molt molt xerrameca. Curiosament totes les capacitats que li manquen al seu marit. Però el que més destaca d'aquest primer espectacle és el seu talent innat per a la stand up comedy.
Aquest dia memorable acabarà amb la Miriam a comissaria detinguda. Allà coneixerà a altres humoristes, però després de 20 minuts sortirà gràcies a la propietària del cafè que té pensat un futur per a ella: Còmica.
De nou ens trobem davant d'una obra feminista d'Amy Sherman Palladino. Si busqueu paral·lelismes entre Gimore Girls i The Marvelous Mrs. Maisel en trobareu molts, però el més notable és la protagonista. En els dos casos es tracta d'una dona forta que quan la vida li ha donat carabasses fent que prengui un camí que no desitjava, ella ha batallat i ha sabut refer-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada