El passat dijous 7 de Desembre es va estrenar als Estats Units l'especial nadalenc de Psych. Tres anys i mig després d'emetre el seu últim capítol, la sèrie de James Roday ha tornat a la USA Network per insistència dels fans.
Les xifres no han anat gaire a favor seu. La pel·lícula la van veure 1,26 milions d'espectadors, bastant allunyat del 1,93 milions que van veure "The Break-Up", l'últim capítol de la sèrie que es va emetre el 26 de març del 2014.
ATENCIÓ! AQUEST POST CONTÉ SPOILERS. SI NO HAS VIST PSYCH: THE MOVIE COMPTE AMB EL QUE LLEGEIXES. TOTS ELS ALTRES PODEU CONTINUAR.
Els revivals estan de moda i sembla ser que estan per quedar-se. Moltes de les cadenes americanes han passat pel cementiri dels èxits cancel·lats i han ressuscitat a més d'un. N'hi ha que m'han fet especial il·lusió com Gilmore Girls o Prison Break, d'altres que en cap moment m'he plantejat veure'ls com Twin Peaks o The X Files, però Psych es troba en mig.
La USA Network encara no havia provat aquesta nova corrent, i va decidir estrenar-se amb ella. La sèrie que barreja drama policíac amb comèdia té una fandom bastant activa a les xarxes socials i això va enganyar als directius de la cadena que van creure que seria tot un èxit.
Personalment crec que aquest retorn era innecessari, tot i així aquí estem, comentant el capítol perquè no m'he pogut estar de fer-li un cop d'ull. La sèrie original estava bé, era entretinguda, i fins i tot et treia algunes rialles. La pel·lícula amb la que ha tornat compleix les mateixes característiques: diàlegs ràpids, un "bromance" genial i suficients referències a la cultura pop per a satisfer als més geeks. Si t'agradava la sèrie, t'agradarà la pel·lícula perquè segueix el mateix esquema.
Aquest especial està fet i dedicat als més nostàlgics. Tot i que jo no me'n considero un d'ells, ha sigut escoltar la cançó 'I know you know' ja m'ha fet enyorar una mica a el duo Spader-Hill.
El capítol comença amb tot l'equip treballant a San Francisco. El Shawn segueix buscant l'anell que li volia donar a la Juliet, en Gus té una acosadora preciosa i algú vol anar a per la Maggie. Des de les primeres escenes es nota que l'equip està realment unit dins i fora de la pantalla.
Al llarg de la peli veurem a malvats com Zachary Levi o Charlotte Flair, riurem amb alguna escena que farà caragolar-nos de riure, i fins i tot potser ens emocionem amb el final, però tot i així per mi ha estat una mica decebedor.
No vull fer una crítica gaire dura perquè com he dit la peli m'ha entretingut, però si que vull comentar unes cosetes.
Especial Nadalenc? On heu vist vosaltres el Nadal? Ara es veu que posar quatre avets d'atrezzo al fons decorats amb boles i estrelletes ja es considera especial nadalenc... Ni una sola referència al 25 de desembre, fan algun comentari sobre comprar regals i para de comptar.
Si tornes que sigui per a fer un capítol memorable, no? Des d'aquí us animo a que reviseu les vuit temporades, ja veureu que com a mínim hi ha 10 capítols de la sèrie original que són més memorables que aquest, i això que tenien 2h per a convèncer.
La meva última conclusió és que potser el revival s'ha produït massa aviat, com a mínim jo personalment no els trobava prou a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada