THE O.C. ÉS ESPECIAL

Avui, 5 d'agost, fa 14 anys que es va estrenar a la FOX The O.C.. Sí, ho sé, quin aniversari més especial! Normalment aquest tipus de post es fan als 10 o als 20 anys, en les xifres rodones, però avui m'he inspirat i passo d'esperar 6 anys per a poder publicar-lo.

He estat donant voltes a perquè la sèrie de Benjamin McKenzie i Adam Brody ha tingut tant èxit i ha marcat tant a una generació. Aquí hi ha el meu anàlisi sobre alguns dels motius que la podrien haver portat a la fama:

1. El contrast rics/pobres. La sèrie girava entorn a un noi de barri pobre i amb una infància complicada que d'un dia per l'altre aterrava en una de les zones residencials més riques de Califòrnia. Aquest podria ser un motiu de l'èxit del drama juvenil, però siguem sincers, hi ha massa sèries que han explorat aquest tema i no han tingut ni la meitat de la seva fama. Sense anar més lluny podem veure com Gossip girl (sèrie del mateix creador) tenia una premissa similar i en canvi mai va ser tant trencadora com The O.C..

2. La sèrie no gira al voltant del protagonista. Per entendre aquest motiu deixeu que m'expliqui. En Ryan havia de ser el protagonista de la història, de fet si llegiu les sinopsis de les temporades sempre us parlaran primer d'en Ryan, després de la Marissa i guardaran pel final a en Seth. En canvi, quan una persona ha de ressaltar un personatge de The O.C. en un 99% dels casos us mencionarà a en Cohen, i es que l'Adam Brody va saber com portar el focus cap al seu personatge i guanyar-se el cor de tots els espectadors. Un cas semblant va passar a How I met your mother on per si no ho recordeu el protagonista era en Ted i la sitcom havia de tractar sobre com coneixia a la seva parella, però Neil Patrick Harris va prendre-li el protagonisme. De nou, no crec que aquest sigui motiu suficient...

3. Tots embolicats amb tots. Aquí si que no cal explicació. Cal que recordem que la Kirsten va arribar a ser la fillastra de la Julie quan es va casar amb el Caleb Nichol, o que en Ryan i la Marissa en determinat moment eren família política. Fins i tot en Seth i la Summer casi acaben emparentats! Aquest no pot ser sota cap concepte un dels motius del seu èxit, sinó ja faria temps que La Riera estaria a la catifa vermella del Emmy.

4. Orange County. La sèrie va ser capaç de fer de la seva ubicació un personatge més de la ficció. Tothom volia anar amb bicicleta pel moll del port i banyar-se en una piscina amb vistes al Pacífic com la dels Cohen. El lloc on vivien tots els nostres personatges els condicionaven en la seva forma de ser i si pensem en la mateixa sèrie però un lloc diferent segur que no hauria sortit igual. En canvi per la mateixa època va aparèixer el reality show Laguna Beach i ens va desmentir tot el que pensàvem.

5. Transgredir amb normalitat certs límits que fins aleshores no s'havien creuat. Des de la primera temporada és va tractar les relacions homosexuals amb completa naturalitat, en un dels primers capítols en Luke descobreix que el seu pare està tenint una aventura amb un altre home. A ningú se li ha oblidat com la Marissa després de tallar amb el Ryan va mantenir una relació amb l'Alex sense la necessitat que ningú li posés una etiqueta. Realment aquest és un motiu d'èxit? The Fosters ha trencat moltes més barreres i segueix sent una sèrie més d'un canal juvenil.

6. El friki. Aquest és un dels arguments més utilitzat. En Seth és un friki de cap a peus i  això (per sorpresa de molts) va encantar a la majoria dels seguidors de la sèrie, però la veritat és que moltes sèries abans que The O.C. ja havien utilitzat aquest recurs. Sense anar gaire més lluny Dawson's Creek girava entorn a un aficionat fins a nivells malaltissos del cinema i tot i així ningú la recorda com la sèrie del cinèfil.

7. Adults amb problemes d'adolescents. Un altre aspecte que ha estat molt aplaudit és el fet que els adults de la sèrie apareguessin com uns personatges més. En general en tot drama juvenil els pares/avis dels protagonistes passen a un segon pla, en canvi a The O.C. la Julie, el Sandy i la Kristen eren igual de recurrents que molts altres joves. Però els guionistes no podien oblidar que es tractava d'una sèrie d'adolescents així que vam veure a "cuarentones" tenir problemes del estil "Què en pensaran el altres?!", quedar amb una ex d'amagades o donar-li massa a la ampolla de conyac.

Si els adults amb problemes d'adolescents fossin motiu de fama, Life Unexpected encara estaria en antena. 

8. Crear el seu propi univers. Aquí he de reconèixer que és un dels punts que més em costa contradir. En Seth Cohen va enamorar a la majoria dels seguidors de la sèrie mostrant com celebrava festes inventades (Christmukkah) i vivia sense ser conscient de tot el que l'envoltava. De fet en moltes ocasions és en Ryan el qui l'ensenya la part fosca del món on viu. Alguna cosa semblant passa a Stars Hollow on si no hi ha cap festa a la vista se la inventen, però el més important és que sempre hi hagi la sensació de vida perfecte. Per molt que em dolgui dir-ho Gilmore Girls tampoc ha estat tant important per a la història de la televisió, i per tant he de descartar aquest motiu. (Però algun dia ho serà!)

9. El sarcasme. Una de les parts que més diferenciava a la sèrie de les seves rivals eren els diàlegs carregats de sarcasmes que hi havien. The O.C. era graciosa d'una forma molt natural, sense riures enllaunats ni acudits basats en estereotips. La veritat és que en aquest aspecte es pot comparar (salvant distàncies) amb House. El drama mèdic també venia replet de sarcasmes i li donaven un toc molt graciós, però desgraciadament quan parlem de l'èxit d'aquestes dues sèries mai ens ve al cap aquest aspecte així que no em queda més remei que descartar-lo com a motiu.

10. La música. The O.C. va comptar amb una excel·lent banda sonora i la veritat és que aquest probablement va ser un dels punts clau de la sèrie però no és motiu suficient per fer a la sèrie memorable. Sent conscient que entro en terrenys pantanosos us diré que li feu un cop d'ull a One Tree Hill. La sèrie de Chad Michael Murray va fer de la música un personatge més de la ficció, va tenir convidats estel·lars, la seva cançó principal és boníssima, i tot i aquestes similituds no li arriba ni a la sola de la sabata a The O.C.. Sí, és cert que té el doble de temporades, també és veritat que va sobreviure amb bastant honra a la marxa d'un dels seus protagonistes, i no cal que em vingueu amb dades d'audiència que sé que són molt envejables. Però la meva base a l'hora de dir això és que avui en dia vas a un institut (bé, potser un institut no, potser ara ja hauríem de tirar cap a universitats o a la cua de l'atur juvenil...) i la majoria dels enquestats coneixeran The O.C. i en canvi One Tree Hill els hi sonarà a xinès.

En conclusió: The O.C. va ser una sèrie revelació i ha marcat a tota una generació. Però per moltes voltes que li doni encara no us sé dir el perquè. Suposo que va ser la suma de circumstàncies i el moment adequat el que van fer que la sèrie sigui tant especial per a molts. Després de 14 anys podem dir que les dues primeres temporades van aconseguir canviar el gènere de les ficcions adolescents per sempre. Les altres dos ja són una altra cosa...