Avui 4 de Febrer, Dia Mundial contra el càncer, és un bon moment per a repassar i recordar alguns personatges de les nostres sèries preferides que s'han enfrontat a aquesta malaltia. Són molts els exemples: Samantha de Sex at the city, Izzie Stevens de Grey's Anatomy o la protagonista de The Big C, Cathy Jamison, i cada vegada hi ha més gent que s'uneix a aquest llistat, però en aquest post ens centrarem en les sèries d'aquest blog.
Per començar parlarem del Dr James Wilson. El millor i únic amic del Dr. House era el cap d'oncologia en el Hospital Universitari Princeton-Plainsboro i al llarg de tota la sèrie va estar tractant amb pacients que patien aquesta malaltia i empatitzant amb ells. Pel seu caràcter resulta complicat presenciar el patiment dels malalts i el sofriment dels qui l'envoltaven i en diverses ocasions excedeix les seves obligacions per a ajudar-los. En l'última temporada les cartes es van canviar i el doctor va passar a ser el pacient, en House l'intenta convèncer per a que faci quimioteràpia però per a ell no és una opció. Finalment decideix viure els seus últims cinc mesos de vida cometent les pitjors bogeries acompanyat del seu amic Gregory.
A la Kristina Braverman també se li canvien les cartes a la quarta temporada de Parenthood. La dona de l'Alan Braverman representa des de l'inici de la sèrie la font d'estabilitat i suport de la família, és allà sempre i per a tothom qui ho necessiti o passi per un mal moment, però quan li diagnostiquen càncer de pit és ella la qui passa a necessitar que l'animin. En el seu cas el final és feliç ja que després del tractament la informen que és "lliure de càncer", i efectivament no torna a tenir cap metàstasi al llarg de les següents temporades.
Polseres Vermelles és un drama hospitalari, així que no podia faltar un personatge que patís aquesta malaltia. Però la sèrie de Tv3 no en va posar un, sinó dos nens amb càncer de tíbia (al igual que el seu creador Albert Espinosa). El primer capítol comença amb l'arribada a l'hospital d'en Jordi, un nen que a causa del seu càncer li han d'amputar la cama. A l'habitació de l'hospital coneixerà a en Lleó un noi que fa dos anys que està internat a l'hospital i que també pateix càncer, però en el seu cas ja té una cama amputada. Al estar acompanyats per gent que també pateix malalties semblants i trobar amics dins d'aquest ambient que acostuma a ser més aviat trist i depressiu, els dos joves juntament amb els altres amics que faran a l'ala de pediatria de l'hospital es donaran suport i s'ajudaran mútuament a fer més fàcils els tractaments de cadascú.
Polseres Vermelles, a diferència de la majoria de sèries, no tracta el moment en el que s'informa als pacients que pateixen la malaltia, sinó que comencen amb una part del procés feta, en canvi es centra en el dia a dia amb la malaltia i les seqüeles que aquesta deixa, un dels temes que no estem tant acostumats a veure. La tercera temporada encara està per venir, però de moment podem dir que en Jordi rep l'alta al final de la primera temporada i en Lleó no és tant afortunat, però al final de la segona temporada decideix no tornar a l'hospital.
Pel final he reservat el millor personatge, el primer que em ve al cap quan penso en personatges de sèries de televisió i càncer: Walter White. Breaking Bad es centra en el seu personatge i té inici i final amb aquesta malaltia. En Walter és un professor de química d'un institut d'Albuquerque que canvia radicalment de vida quan s'assabenta que pateix càncer de pulmó i aquest és inoperable. Després de ser diagnosticat s'obsessionarà amb voler assegurar la vida de les persones que més estima i com ja sabreu no escollirà la manera "més legal". L'home passarà de ser un simple professor d'adolescents desmotivats i poc respectuosos, a ser Heisenberg un cuiner de metanfetamina que domina tot el mercat amb l'ajuda d'en Jesse Pinkman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada