Després de vuit temporades en antena la sèrie de Stana Katic i Nathan Fillion es va acomiadar ahir del seu públic. La ABC va emetre un capítol carregat de sorpreses i sobretot de girs inesperats.
Per a ser sincera, primer de tot he de dir que potser faig el comentari d'aquest capítol un pèl fora de context. He de reconèixer que tinc la sèrie Castle una mica abandonada des de la setena temporada i aquest any no l'he seguit gaire. Tot i això, les ganes de saber com acaba m'han portat a veure l'últim capítol de la sèrie sense haver vist els episodis previs.
Cal recordar que ja fa temps que degut a la incertesa del futur de la sèrie es va anunciar que s'havien gravat dos finals per a la vuitena temporada i que s'emetria un o l'altre en funció de si Castle aconseguia renovar o no. Així doncs el final que es va veure en el capítol "Crossfire" és el que tancava totes les trames.
La primera trama que tancava era sobre la verdadera identitat de LokSad, però com ja he dit encara m'he de posar al dia sobre aquest tema així que passo directament a l'altre assumpte. La història d'amor entre en Castle i la Beckett ha acabat com tothom esperava, junts i més feliços que mai, però ho interessant es veure com han arribat fins aquí.
Probablement quan surti la versió en DVD ens treurà de dubtes, però crec que la única diferència que hi havia entre la versió en que la sèrie renovava i la versió que es va emetre són els últims 50 segons. El cliffhanger de cara a la nova temporada era la parella apunt de morir després de rebre dos trets en l'últim instant, això els hi permetia donar pas a una nova temporada que expliqués la desaparició de la Beckett.
Aquest hauria estat un final tràgic per a molts fans de la sèrie, en canvi afegint l'últim minut i fent un salt en el temps permetia donar un final massa (pel meu gust) sentimental amb els dos agafats de la mà i rodejats de nens.
Amb aquest final han evitat marcar-se un The Glades i deixar als protagonistes dessagnant-se al terra, en canvi han aconseguit tancar cent setanta-tres capítols en 50 segons. Sé que les circumstancies de negociacions en que es trobaven no permetien fer un final com Déu mana però potser si que podrien haver portat millor la distribució del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada